La seguretat del teu pelux,promte dexapareix.

Recordes el segura que et senties quan agafaves al teu oset de peluix i li abrazabes ben for al teu pit, ja no ploraves, ja no havien llàgrimes, ja no existia el dolor, però ... Per que ara no sent el mateix? És el mateix ós, la mateixa situació. Sóc jo, ajudda'm et necessite, Recordar, sóc aquella nena de cinc anys que et comptava tots els seus problemes, i plorava al teu costat, dormia amb tu, sóc aquella nena de tres anys que prenia amb tu el té sóc la mateixa, però ara, amb alguns anys més i amb un altre tipus de problemes, però segueixo volent ser feliç, segueixo necessitant un amic com tu .

Camine sola en un empedrat camí.

Camine sola amb l'eterna soledat, recorrec el camí que ningú s'ha molest a escriure, l'estret camí en el què ningú més vol entrar, en el qual no hi cabem dues persones, en què una''millor amiga''és impossible, bé, ja és impossible una amiga o una companya, algú, algú per fer més suportables meu empedrat camí, algú amb qui compartir les penes i gaudir meves alegries, algú amb qui poder parlar o riure.

Somriu (:

El món és meravellós, moltes persones necessiten ulleres per a vore-lo, unes altra moltes ho veuen sense elles, algunes persones porten ulleres negres o bruts els ulls, però ja no és culpa de la vida, si no d'ells, avui, anem a deixar la negativitat de costat, serem feliços, riure i gaudir de la vida és el que toca, és el que necessita aquest món, un somriure com el teu.

Vuic eixir ja!

Mai no te has sentit atrapap arrere un cristall,que et deixa vore el que darrrere hi ha,pero no et deixa tocar,et deixa que patisques per tot el que alli pasa pero no et deixa disfrutar,no et deixa solucionar els problemes,no et deixa viure en pau,no et deixa disfrutar d'aquelles coses que sempre hi han que viure per a poder ser algu,tindre coses que contar...vuic eixir d'aquestra caixa ja!

La mala sort? Jo no crec en aixo.Eres tu qui crea la teua sort, qui decideix si vols sonriure,o si prefereix plorar, qui marca els pasos que despres caminrara,qui controla la seua vida.Per aixo no em preocupa si trenque el mirall, si se me cau la sal o si un gat negre em pasa per davant.

No soc jo...

Hui em sent rara,diferent,no se qui soc,ni qui arribare a ser,no se que em pasa,pero ho vuic saber per aixi poder solucionar-ho,no estic bé, em em trobé bé,em trobe vuida,em falta alguna cosa,pero...on la busque? o millor dit,que busque? La musica ja no fa en mi l'efecte que deuria,no m'acompanya,no em fa reflexionar,no canvia el meu estat d'anim....