domingo, 20 de noviembre de 2011
La seguretat del teu pelux,promte dexapareix.
Recordes el segura que et senties quan agafaves al teu oset de peluix i li abrazabes ben for al teu pit, ja no ploraves, ja no havien llàgrimes, ja no existia el dolor, però ... Per que ara no sent el mateix? És el mateix ós, la mateixa situació. Sóc jo, ajudda'm et necessite, Recordar, sóc aquella nena de cinc anys que et comptava tots els seus problemes, i plorava al teu costat, dormia amb tu, sóc aquella nena de tres anys que prenia amb tu el té sóc la mateixa, però ara, amb alguns anys més i amb un altre tipus de problemes, però segueixo volent ser feliç, segueixo necessitant un amic com tu .
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario