viernes, 13 de enero de 2012

Llagrimes de dolor.

Si algun dia alba i el teu no estigueres un fort dolor conquistaria la meua raó, l'amor no desapareixerà, seguirà permanent i no passara dia que no plore la teua perduda que no lamente no poder donar-te eixos besos que hui tant m'agraden. Tot açò pensava quan era una simple adolescent ara mateix es que era veritat, plores de dolor sorgixen dels meus ulls cada moment, et continue recordant, continue desitjant tornar a fregar eixos llavis plens de vida, llavis que mai mes em tornaran a besar, totes les nits demane als àngels del cel una ultima oportunitat, un dia mes en el que et puga besar i demostrar-te tot el meu amor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario